Instruccions per a una vida

Instruccions per a una vida

 

Si fòres la meua filla t’hauria escrit un llibre d’instruccions encara sabent que no  l’obriries fins a complir-ne més de trenta. Et coneixeria tan bé com sóc capaç de conèixer-te ara, que encara no existeixes, però puc endevinar com series si fòres la meua filla.

Si fòres la meua filla no aniria davant ni darrere apartant-te els obstacles que des de la meua altura i experiència podria albirar com s’acosten a tu suaument. Segurament, aquests acabarien amb un xoc frontal i amb danys col·laterals acompanyats de llargs terminis de rehabilitació.

Si fòres la meua filla m’agradaria dir-te unes quantes coses i m’agradaria que les guardares en aquest calaix, en el que (si fòres la meua filla) guardaries els diaris i relats que t’hagués animat a escriure des de ben menuda.

M’agradaria que saberes el més prompte possible que vas a ser feliç, si aconsegueixes fer-ho bé. La principal norma és que no hi han normes, que tu eres tan diferent i especial com la resta, i la teua intuïció hauria de marcar la teua ruta com una brúixola interna i invisible.

Durant un sol dia en la teua vida, veuràs passar moltes persones. Interpretaran el seu paper amb tal perfecció que faran que et doblegues, t’ompligues o et confongues i tot serà perfecte. Passaran a través de tu perquè tanques cercles, avances i poses consciència en això que tant et costa superar. Si ells interpreten aquest paper, no hi ha dubte que tu també ho fas en la seua vida.

Segurament dubtaràs sobre què has vingut a fer exactament, de fet, la majoria de les persones es repeteixen aquesta pregunta cada vegada que obren els ulls pel matí, però viuen sense qüestionar-se més, mogudes per la inèrcia de les botzines, les factures i les alarmes en el mòbil. La meua molta o poca experiència, et diria avui a agost de 2017, que ni botzines, factures ni alarmes et porten a la plenitud, però això, ho escriuré en un altre manual d’instruccions.

Atenta, se t’acostaran persones amb una necessitat d’amor tan brutal que et faran trontollar. Aprèn a identificar-les per així poder ser capaç de no deixar anar el teu timó mentre t’acompanyen. Recorda: nodreix sense salvar.

No et fusiones, amb el temps valoraràs la teua independència i és important que la teua essència no es perda ni es confonga. També valoraràs la diversitat i l’aroma que suma l’autenticitat de cada persona que recorre amb tu part del camí.

Si has estat capaç de valorar tot això, seràs capaç de ser humil i d’emocionar-te amb els actes de bondat del teu voltant.

Si fòres la meua filla supose que no se m’oblidaria dir-te que aprengues a viure amb poc, que el que més deus acumular es guardarà en la teua ment i en la teua ànima, i és el que et servirà per gestionar les situacions futures.

Els meus trenta anys m’han servit per entendre que un dia, sense premeditarlo massa, pot ser que hages de ficar tota la teua vida en una maleta de seixanta centímetres i creuar un oceà, així que, aprèn a regir-te per la senzillesa.

Si fòres la meua filla, no se m’ocorreria res millor que dir-te, perquè no se m’ocorre res millor que fer per fer-ho bé i que una vida siga suficient per poder ser feliç.

 

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s